El conte de "La Maria i la lluna"

Cada nit, quan tornava amb la seva mare a casa, la Maria buscava la lluna al cel i quan la veia es posava molt contenta, li donava tranquilitat ja que era l'únic element natural que podia amb la foscor de la nit. La Maria pensava que estant ella mai tindria por.
Una nit, quan tornava a casa amb la seva mare, la va buscar amb la mirada i no la va trobar. Va fer a la seva mare caminar i caminar pel seu poble intentant trobar la lluna, fins que finalment es va fer tard i la seva mare va decidir tornar a casa.
La Maria es va quedar molt intranquila, no va voler sopar i aquella nit no va dormir gaire.
Al dia següent li va explicar a la seva mare que si la lluna no tornava, ella no tornaria a ser una nena tranquila i feliç perquè la por l'envaïa i sense la lluna pensava que estava sola en la foscor.
La mare de la Maria li va explicar que no veure la lluna no significava que no hi fos i que això també passava amb les persones que l'estimaven. Encara que no les veiés, havia de saber que continuaven existint i que si les necessitava només havia de pensar en elles i les veuria en el seu pensament i en el seu cor